"Me estoy volviendo loco, me estoy volviendo loco, me estoy volviendo loco, poco a poco, poco a poco"...això cantaven els nois de "Blanco y Negro" fa anys, marcant per generacions, gràcies a la cançoneta de la Vuelta Ciclista a E-paña, quantitats de joves espanyolets, i rodalies.
No crec pas que fos d'aquest blanco i negre que el Xavi vol que en deixem constància fotogràfica. Mmmm... potser del blanc i negre de les tecles d'un piano, el d'un somriure d'un africà, o el contrast de l'asfalt amb alguna marca pintada a una carretera.
Jo us envio aquesta, per mi, petita joia, extreta un dia de misticisme fotogràfic, però a la seva versió de cambra digital, doncs com molts ja sabeu, tiro (quina violència de paraula!) les fotos en RAW, i per tant, en color. Però tornant al misticisme, la pose del Juan Socias, em va fer pensar en que es podia extreure més de si de la foto, i m'hi vaig posar, extreient el que es veu a la foto.
Les dades de la foto:
Càmera: Nikon D2x (no recordo la versió de FW)
F: 20mm
Velocitat: 1/200
f: 5.6
Òptica: Nikkor AF-S 17-35mm f2.8 IF-ED ED ASP IF D SWM M/A SIC
CC,AC,MD,DA, opcionals.
Compensació d'exposició: +2/3 EV
Programa: A d'automàtic
Medició: Matricial
1 comentario:
Molt bona foto. La cara d'en Joan es tot un poema. La veritat es que te un tractament del "color" envejable. Has aconseguit extreure colors freds y color calents d'una imatge monocromàtica.
Moltes Felicitats.
Salutacions.
Publicar un comentario