Bones!
Sovint, quan arribem a casa d'alguna persona que té animals a casa, ens els trobem escarxofats al sofà, o estirats sobre el llit, o fruint d'aquell reproductor de dvd's tan calentet que tenim al costat de la tele, i deixem aquell frase de l'estil "a una altra vida, vull ser gat".
Doncs vet aquí, benvolguts lectors, que no sempre és fàcil ser pet, dic ai, animal de companyia, i que en ocasions, han d'aguantar-nos, soportar les nostres impertinències, i anéu a saber, quines coses més.
A la fotografia que he afegit, es pot veure clarament la cara d'estoicisme de la gata, mentres havia de soportar les carícies que la seva propietària li estava donant. Ah, potser ja n'estava de bé ella (la gata) apalancada al sofà o a una de les cadires de la taula del menjador, però no, tant sí com no, és l'hora de les carícies i ara, com diria el Jordi, toca!
Dades tècniques:
Càmera: Nikon D2x
Objectiu: Nikon 135mm f2 DC
Velocitat: 1/50
Diafragma: f5.6
Flaix: SB-800
ISO: 100
Extres: el programari ALSee per afegir el "bocadillu" (balloon)
Models: Isis, la gata. Mercè, la no gata (per ordre de píxels, més o menys)
Altres: exposició manual. Piles Panasonic Ni-Mh 2500 mA/h.
2 comentarios:
Cualquiera que haya convivido con gatos sabe lo que está soportando en esta foro la pobre Isis. X-D
Has conseguido arrancarme una sonrisa aunque estoy muy subjetivado en este tema porque me encantan los gatos.
Me gusta la composición.
Y para haber usado flash ha quedado realmente bien, me ha costado un poco fijarme. ¿Es directo con difusor?
Curioso... Hitchkock decía que nunca trabajes con niños o con animales... pero tú has conseguido que la gata ponga cara de "circunstancias", como diciendo... "Si, ya sé que dejarse acariciar entra dentro del sueldo..." Bueno, tú no has conseguido nada,... ha sido ella solita... Aunque la cara de ella tampoco tiene desperdicio! Quizá me hubiera pensado lo de poner el "bocadillo"... Quizá explicándolo a pie de foto... aunque me gustan más las fotos... autoexplicativas...
Publicar un comentario